XXI Biennal d’Art Contemporani Català 2018

Aquesta és la segona vegada que el Centre d’Art Maristany rep als artistes seleccionats de la Biennal d’Art Contemporani Català, tots menors de 35 anys. En aquesta edició és el primer cop que el centre incorpora l’exposició al programa ArtNou de Barcelona com a projecte enfocat a la difusió de l’art jove mitjançant convocatòria pública i oberta. El jurat escull un nombre determinat d’artistes i unes obres concretes, sense cap relat narratiu entre elles, com una col·lectiva de mostra panoràmica.

El centre, un cop rebudes aquestes propostes, ens vam platejar que l’exposició tingués un mínim narratiu que pogués donar un fil conductor i ordenador de la situació de les peces a la sala.

Carles Llonch

 

Guillem Arquer

El fil narratiu que vam concloure va ser una organització narrativa de l’exterior a l’interior (o viceversa) El plantejament s’inicia associat a l’espai natural i rural, sense presència social, on l’empremta humana es fixa mitjançant la manipulació (Carles Llonch, Guillem Arquer) o la documentació de l’empremta (Adrià Gamero).

Adrià Gamero

Del rural es transforma en urbà per contraposició “clàssica” urbà vs. rural. A l’àmbit urbà apareixen la reflexió i crítica social dels temps actuals (Eduard Ruiz, Joan Pallé), viatjant de l’espai públic del carrer, allà on es troben els cartells o les arquitectures abandonades del capitalisme, i on les troballes d’una actitud social són manipulades i transformades (Anna Ill) per reintroduir-se de nou a l’espai privat.

Eduard Ruiz
Joan Pallé
Anna Ill

Aquests espais privats es representen mitjançant poètiques de la llar (Irene Bou) o paisatges interiors (Sebastian Ruiz, Yurian Quintanas).

Irene Bou
Sebastián Ruiz
Yurian Quintanas

De la llar com espai privat es fa un salt cap a un pla interior: físic, mental i poètic. Partint d’una disfunció de les cèl·lules, a l’interior del cos humà, es desenvolupen diferents interpretacions de la paraula metàstasi (Mariona Berenguer) per finalitzar a un pla científic d’Anna Pascó, amb teories quàntiques revisades a la seva obra.

Mariona Berenguer
Anna Pascó

Tot i aquest discurs, totalment artificial i generat de forma inversa, un cop definides les obres hem fet el pas invers creant una narrativa. Sabem que és totalment artificial i forçat, però ens generava una metodologia d’ordenació i distribució en sala que no sols es basés en la visualitat i l’estètica de les obres unes contraposades amb les altres per compensació visual a l’espai o gust personal dels gestors del centre, ja que no se’ns havia traslladat cap directriu des de l’organització de la Biennal. Alguna obra s’ha desplaçat de la narrativa per organització. Treballar des de la teoria i el paper sempre pot entrar en conflicte amb el desplegament real de les obres a la sala, i s’ha fet algunes compensacions de l’ocupació física no prevista sobre paper.

Si voleu fer un seguiment de les peces individualitzades disposeu del full de sala on cadascuna de les peces s’expliquen amb les pròpies paraules dels artistes, i que podeu descarregar en el següent enllaç.

L’exposició la podreu veure fins el 3 de novembre de 2018.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s