El 85% de la matèria. Del 23 de novembre de 2017 al 25 de febrer de 2018.
A mitjans dels anys 70 durant la darrera restauració que es va dur a terme al Monestir de Sant Cugat va tenir lloc una misteriosa troballa: els paletes van trobar un préssec de pedra tapiat en una paret del claustre. De seguida va despertar l’interès de cercles pseudocientífics que el van analitzar i van arribar a la conclusió que es tractava d’un préssec alquímic, és a dir, un préssec natural transmutat en pedra per via alquímica. Els defensors d’aquesta primera hipòtesis el daten pels volts del s.XII, també afirmen que no té rastres de treball artesà, no obstant per dins és buit, el que, diuen, demostraria que havia contingut l’elixir alquímic. El préssec va ser portat al Museu d’Arqueologia de Catalunya, on el van tornar a analitzar. La segona hipòtesi feta pels treballadors del museu conclou que no es tracta d’una fruita transmutada sinó que és una peça de marbre de Carrara treballada en forma de préssec a mans d’un artesà, en definitiva, una peça decorativa que podria servir com a pitjapapers. En el seu informe fins i tot faciliten el contacte d’un taller italià que avui dia continua especialitzat en aquest tipus de treballs.
Aquesta exposició pren la història del préssec alquímic com a punt de partida per explorar el que es produeix en la superposició de la recerca de restes i indicis plausibles, i la invenció al servei de la imaginació. Parlem dels mecanismes que es posen en marxa amb els quals imaginem, donem imatge, a allò que no es veu. Tal com explica Lisa Randall la matèria obscura és aquella matèria en l’univers que no interactua amb la llum, per això no la podem veure ni sentir. De fet “obscura” és una mala definició per a aquest tipus de matèria, “transparent” o “opaca” serien termes molt més adients encara que potser menys atractius. Tot i que les interaccions que aquest tipus de matèria realitza amb la matèria comú són mínimes i minúscules, la matèria obscura explica el 85% de la matèria de l’univers. A mesura que s’ha acceptat la seva existència invisible s’han pogut anar explicant molts fenòmens que d’altra manera serien irresolubles.
La primera hipòtesis desplega un relat fascinant entorn les escoles alquímiques medievals que va des de la Xina fins als monjos benedictins del Monestir de Sant Cugat. El préssec, en la tradició xinesa, és justament símbol de longevitat i immortalitat. Aquest relat permet mirar el préssec de pedra com un objecte que assumeix els seus atributs. El segon relat, en canvi, fa del préssec de pedra una creació artística, un objecte modern amb una funció concreta, i ja no una troballa arqueològica. Totes dues versions deixen l’enigma de la troballa obert ja que en termes d’arqueologia el préssec es va trobar “descontextualitzat”, és a dir, que no hi havia res en el lloc on va ser trobat que n’aportés informació sobre l’origen. L’estudi de l’arqueologia es basa en la recollida d’informació en les restes, les traces o els indicis que manifesten alguna cosa que no és present. Com un trencaclosques en el qual els fragments no formen el tot sinó una imatge imprecisa d’allò que es busca.
Exposició a cura de Caterina Almirall.
Amb els artistes: Anna Dot, Moosje M. Goosen, Gloria Martín, Mariona Moncunill, Larisa Sitar, Daniel Steegman Mangrané i Aldo Urbano, amb la col·laboració dels alumnes del taller d’escultura de la Casa Aymat.
ACTIVITATS:
Visita guiada a càrrec de la comissaria Caterina Almirall, dissabte 25 de novembre a les 17h
Visita guiada a càrrec de la comissaria Caterina Almirall, dimecres 13 de desembre a les 19h
Activitat “La col·lecció de l’hipotàlem”, con Anna Dot i Palma Lombardo amb la col·laboració musical de AAA. Dissabte 16 de desembre a las 19h.
Activitat a càrrec de l’artista Enric Farrés Duran. Dissabte 20 de gener a las 11h.
Activitat a càrrec de l’artista Eulàlia Rovira. Dissabte 3 de febrer de 2018, a les 17 h, al claustre del monestir de Sant Cugat.
Aquesta exposició ha estat seleccionada a la Convocatòria de projectes d’art contemporani 2017.
El comitè de selecció estava format per: Xavier Aballí (professor d’art), David Armengol (comissari d’exposicions), Joaquim Chancho (artista), Joana Llauradó (historiadora de l’art) i Àngels Ribé (artista).
Descàrrega del full de sala en català: fullsala85x100materia_lowres
CENTRE D´ART MARISTANY 