Slaves of smuggling. Jordi Camí

Tots els dies a les fronteres de vianants del Biutz a Ceuta i del Barri Xinès a Melilla milers de marroquins, la majoria dones, fan cues interminables per entrar a les ciutats i participar en un contraban institucionalitzat que es realitza cada setmana de dilluns a dijous, dins el mateix horari, a plena llum del dia i amb el consentiment tàcit dels dos governs responsables en ambdós costats de la frontera.

La raó de l’existència d’aquest comerç il·legal, resideix en la diferència de preus dels productes importats en els ports francs de Ceuta i Melilla i en la facilitat que tenen els residents de les províncies marroquines veïnes de Tetuan i Nador per entrar a les ciutats espanyoles sense necessitat de disposar de visat.

L’operació és simple: els portadors entren en territori espanyol i carreguen amb tot el pes que poden portar a l’esquena, o arrossegant-lo, i ho introdueixen al Marroc per a la seva revenda. Les compres es fan de manera legal a Espanya, la irregularitat ve quan aquests productes passen al Marroc sense pagar els ports de duana. Aquí està el negoci per a tots dos costats.

Però aquest lucratiu comerç no produeix cap tipus de desenvolupament, més aviat al contrari, l’ocupació que genera és precària i gairebé esclavista, és inestable i perillosa, crea un economia submergida i, el que és pitjor, promou i institucionalitza la corrupció generalitzada . Segons la Cambra de Comerç Americana a Casablanca cada ocupació en el contraban causa la no creació o pèrdua de 10 llocs de treball legals. S’estima que el contraban genera uns 45.000 llocs de treball directes i altres 400.000 indirectes d’ocupacions escombraria al Marroc. Un negoci que genera milions d’euros però que necessita una revisió urgent per part dels dos governs implicats.

“Slaves of smuggling” és un vídeo que vol ser una interpretació conceptual i paral·lela del reportatge fotogràfic “Esclaus del contraban” realitzat simultàniament però amb una concepció i edició completament oposades.

Aquest treball inèdit està pensat com una instal·lació basada en tres elements:

1/ Vídeo editat com una seqüència d’imatges fotogràfiques que accentua el concepte de repetició sense fi, de monotonia i duresa del treball diari de les dones a la frontera.


2/ Impressions fotogràfiques realitzades amb les mateixes imatges del vídeo.

 


3/ Farcells de mercaderies que simulen els paquets que són carregats per les dones

 

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s