Arqueologia moderna o contracorrent contemporani?

Ens estem preguntant contínuament com o que pot definir l’art actual. En l’exposició al centre d’art, basada en la pintura, sembla que l’equipament s’hagi convertit en un espai d’exposició retro “ochentero”, com tan ben intencionadament ens va comentar David Armengol a la inauguració.

Si llegim els textos que acompanyen la publicació de l’exposició, Isabel Durante explica molt be les morts i resurreccions de la pintura. Just aquests dies en diferents mitjans internacionals es fan referències als comentaris de Hans Ulrich Obrist, un dels comissaris més (re)coneguts del moment, on també trenca una llança per la pintura com element essencial en el desenvolupament de l’art d’avui i del que ha de venir.

Creiem que el projecte desenvolupat per Ana García Alarcón, comissària de l’exposició del centre, és un tema calent en aquests moments. El seu enfocament no entra ni a la defensa ni enterra la pràctica pictòrica, sinó que la situa dins el context de l’art actual, on la creació ja no s’ha de categoritzar en els grans blocs històrics de pintura, escultura, etc… L’art ha (o hauria) de superar aquestes fronteres categòriques i artificials, creada per l’historiografia (el passat) de l’art, per anar més enllà, com exemplifica amb un criteri i una selecció d’artistes de qualitat (sigui quina sigui la seva procedència geogràfica).

Fa anys que Rosalind Krauss ens parlava d’escultura expandida, concepte que també s’aplica a la pintura expandida, que surt del llenç i del concepte clàssic de pintura de cavallet, invaint la paret, l’espai i les fronteres de la matèria i el pigment. Es pinta a l’espai, es pinta amb fotografia, es pinta amb teixits, es pinta amb so, la pintura desborda la cotilla del bastidor i flueix, en definitiva, s’expandeix.

Es fa estrany que un centre d’art contemporani faci una exposició de pintura, però en definitiva és la excusa per explicar com l’art ha trencat tòpics, formes de creació i, alhora, ha conquerit una llibertat plena, sigui una o una altra tècnica, que sols són el medi que fa servir l’artista per expressar-se.

Amb “Pintura i altres impureses” s’exemplifica que la tècnica, en aquest cas la pintura, és el medi, la excusa creativa, i no pas la finalitat.

Un pensament sobre “Arqueologia moderna o contracorrent contemporani?

  1. Retroenllaç: Impureses | AnaGAlarcon

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s