La Història vs. Art Contemporani: “Boicot i trabanqueta” obre el debat

Just quan obríem el Centre d’Art Maristany va sorgir un dubte…i després de Pere Formiguera, que fem? Com seguim? Quina línia tracem? De seguida vam veure la mancança a Sant Cugat d’una línia de difusió de l’art contemporani. Una plataforma pública com el centre d’art, era l’espai idoni on donar veu a totes les formes contemporànies d’expressió artística. Una exposició itinerant com “Art en trànsit” ens va ajudar a caminar una mica més, però ara arriba la primera producció pròpia.

Sense unes convocatòries obertes de projectes, que en breus veuran la llum, havíem de fer una petita cerca entre aquest col·lectiu amagat, però existent, i vam topar amb la Joana Llauradó, i en un parell de converses ens va fer aquesta interessant proposta que divendres 13 de novembre obrirem al públic.

I de que va això del boicot i la trabanqueta?

En una breu descripció de la comissària ho resolem.

Boicot i trabanqueta és una mostra que neix de preguntar-nos què és la història i com s’explica. Sovint, el relat històric s’exposa des d’un únic pla d’acció on els esdeveniments succeeixen un darrere l’altre sense moure’s de la mateixa línia recta.

Ara bé, en aquesta trajectòria és ben sabut que hi existeixen escletxes, buits i estrats dins dels quals hi reposa molta més informació: anècdotes, històries personals, microhistòries, interpretacions i mentides. Tota una sèrie d’elements que el relat oficial de la història tendeix a eliminar, bé sigui per la seva naturalesa universal, per la seva vocació entenedora, o per la tendència reduccionista en què ha viscut molts anys.

Aquesta exposició presenta l’obra de diferents artistes que utilitzen la història com a punt de partida per endinsar-se en les irregularitats del traçat convencional i explicar-nos noves històries i altres formes d’entendre l’oficial.”

Els artistes participants són:

Enric Farrés Duran, Rafel G. Bianchi, Antoni Hervàs, Lola Lasurt i Adrian Schindler.

Divendres 13 de novembre a les 18:45 h, i amb la col·laboració dels Geganters de Sant Cugat, farem un cercavila junt a una de les obres que formen part de l’exposició, el Gegant Menhir de Lola Lasurt, amablement cedit pel Museu Abelló de Mollet, i que junt alguns dels gegants i gegantons de Sant Cugat, faran el recorregut en línia recta des de la plaça Octavià fins el centre, per arribar al voltant de les 19:15 h. El Gegant Menhir ocupar el seu lloc dins l’exposició i seguidament donar tret de sortida a l’exposició, cap a les 19:30 h.

També comentar que l’obra d’Adrian Schindler no és objectual sino una performance. Al llarg de l’exposició és podrà veure en tres sessions, que us informarem. Quan l’Adrian faci la performance, tots la sala d’exposicions s’adaptarà a les seves necessitats. La primera serà el proper diumenge 22 de novembre, a les 11:30 hores, i es representarà en català (l’artista és d’origen franco-alemany, i la performance es representa normalment en francès i alemany. Agraïm el seu esforç per fer-la en català)

Tots els implicats, el servei de Cultura, els treballadors del centre i la comissària estem amb uns nervis i una emoció que fins divendres no ens els treurem…

Esperem que aquesta nova exposició agradi a la ciutadania. Convida a la reflexió i al debat crític de com s’explica la història, i a partir d’aquí obrir reflexions més enllà…

Anuncis

2 pensaments sobre “La Història vs. Art Contemporani: “Boicot i trabanqueta” obre el debat

    1. A Sant Cugat la pintura ha estat present i està present des de sempre.
      Avui dia separar l’activitat artística per la tècnica emprada creiem que no és el més encertat. Si visites l’exposició n’hi ha pintura, dibuix, vídeo, fotografia, instal·lació, art relacional i, perquè no, performance… que, de les que en tinguem memòria, no s’ha realitzat cap acció en espais municipals en més de 10 anys, mentre que la pintura és present a totes les temporades.
      El Centre d’Art Maristany no discrimina per tècnica sinó que apostem per l’art contemporani des de la vessant del treball reflexiu i com a eina crítica pel ciutadà i la societat. La tècnica que es faci servir no marca la línia expositiva del centre.

      M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s